(Extret de TITERENET)Aquest missatge fou escrit abans del terratrèmol de Chile per Robert Lepage, autor i director. Les paraules valen, independentment del lloc on esdevinguin les desgràcies.
Com a molta gent, m'he sentit profundament commogut pel terratrèmol que acaba de devastar Haití. Veient les imatges retransmeses per la televisió ia la web, m'he preguntat, de totes les arts escèniques, quina seria la millor per explicar la dimensió humana de tal cataclisme? Quina seria la millor per a despertar la nostra compassió sense caure en la llàstima, per solidaritzar-sense desmoralitzar? I quina podria provocar en els nostres cossos l'eco del dolor físic de les ferides i amputacions?
De fet, m'he preguntat com traslladar a l'escena no només el dolor del poble haitià, sinó també la seva força que ens commou i inspira a la vegada?
Considero que la titella seria la forma més adequada per explicar aquesta tragèdia. La seva impotència, la seva vulnerabilitat, però al mateix temps la força de la seva puresa i de la seva innocència creen un llaç íntim i únic amb l'espectador. Aquesta solidaritat prové probablement d'un avantatge que ella té sobre el teatre i el cinema: l'actor actua, el titella no fingeix mai.
Contràriament a l'actor, els maltractaments que imposem a la titella no són fingits i quan tallem els seus fils, li colpegem, ens riem d'ella, la humiliats la maltractem o la mutilats, no es queixa mai. La arreglem, li tornem a enganxar i es torna a posar en peu.
Aquesta veritat dóna un poder temible a les titelles ja que elles semblen ser capaços d'afrontar els ultratges del destí i posseeixen el valor necessari per reconstruir un món en ruïnes.
Com a molta gent, m'he sentit profundament commogut pel terratrèmol que acaba de devastar Haití. Veient les imatges retransmeses per la televisió ia la web, m'he preguntat, de totes les arts escèniques, quina seria la millor per explicar la dimensió humana de tal cataclisme? Quina seria la millor per a despertar la nostra compassió sense caure en la llàstima, per solidaritzar-sense desmoralitzar? I quina podria provocar en els nostres cossos l'eco del dolor físic de les ferides i amputacions?
De fet, m'he preguntat com traslladar a l'escena no només el dolor del poble haitià, sinó també la seva força que ens commou i inspira a la vegada?
Considero que la titella seria la forma més adequada per explicar aquesta tragèdia. La seva impotència, la seva vulnerabilitat, però al mateix temps la força de la seva puresa i de la seva innocència creen un llaç íntim i únic amb l'espectador. Aquesta solidaritat prové probablement d'un avantatge que ella té sobre el teatre i el cinema: l'actor actua, el titella no fingeix mai.
Contràriament a l'actor, els maltractaments que imposem a la titella no són fingits i quan tallem els seus fils, li colpegem, ens riem d'ella, la humiliats la maltractem o la mutilats, no es queixa mai. La arreglem, li tornem a enganxar i es torna a posar en peu.
Aquesta veritat dóna un poder temible a les titelles ja que elles semblen ser capaços d'afrontar els ultratges del destí i posseeixen el valor necessari per reconstruir un món en ruïnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada