
Va ser un verdader plaer actuar, ni que fos deu minuts, a l'escenari de la Casa Taller de Marionetas del mestre Pepe Otal. En manca seva,

manera que fa que la gent viatgi com un sol ens, encara que inconscienment, a les profunditats del món profund de la imaginació i la poesia. Es va arribar tanmateix, en moments determinats, a la comunió total entre públic i artistes. Em quedo amb la satisfacció d'haver provocat rialles i d'haver deixat bon gust al públic que va assistir a l'actuació del Rondallaire de Susqueda. Personalment vaig gaudir extraordinariament amb Mercè Framis i les seves ombres i també d'una manera molt especial de la lectura, a tall d'homenatge, del quadern de Bitàcores de Pepe Otal. Divertidíssim. També interessant la primera pinzellada d'un nou espectacle de Carles Canyelles que desitjo concreti aviat.

Espero amb impaciència poder assistir novament, en una altra edició, al taller màgic de Pepe Otal encara que sigui com espectador per gaudir de nou de Poetes i Titellaires en estat pur.
Gràcies Pep per poder ser-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada